olivetalks

Benvolgut uelo,

feliç aniversari. Com vas? Què has estat fent aquest darrer any? Que no ens ho contaries? Au, va, passa’t pels meus somnis i xarrem… Isabel Allende diria que podries visitar-nos en “persona” també. Si ho fas, fes-ho amb cura perquè per moltes ganes que tinga de veure’t de nou, si et trobara un dia al mig del menjador no crec que pugués reprimir un petit crit… o parell de paraulotes… i ja saps com de poc m’agrada a mi dir paraulotes…

La nit del dimarts al dimecres, vaig somniar amb la uela. Com bé sabràs, des que vas faltar, la uela ha millorat prou: torna a menjar, sobretot caixes i caixes de bombons de xocolata, i també parla i pregunta de nou. Diria que no t’ho prengueres personalment, però què vaig a dir-te de la vostra relació que no sàpies tu millor que jo. Al somni, però, la millora de la uela anava molt més enllà del que cap dels vostres fills ni néts es creuria mai. Al somni, et deia, anava a acompanyar a la uela al llit i de camí em deia “espera, que no em trobe molt bé, millor em quede ací llegint” Llegint?? La darrera vegada que li vaig veure llegir fou al 93, quan va mirar per damunt un diari on eixia mon pare. Tot i que als somnis moltes vegades acceptem com a naturals coses que desperts no acceptaríem mai, aquest fet de la uela llegint va sobrepassar la meua credulitat (més que si la dóna hagués volat, fixa’t tu!). Així doncs no vaig poder evitar exclamar “estàs llegint un llibre?” I la uela, “sí, vaig anar a una xarrada sobre … [no recorde la temàtica]… i vaig voler aprendre més del tema, i aquest llibre em va semblar adient i molt interessant“… Vaig despertar amb els ulls com a plats d’incredulitat.

Moltes vegades m’he preguntat què farà la uela quan està sola. Dubte que veja la tel·levisió, perquè sobre l’aparell sempre ha hagut una planta amb una fulla que queia sobre la pantalla i que els néts havíem d’apartar per poder veure alguna cosa. Ràdio no recorde veure’n cap. Llibres, com he dit, ni en somnis… bé ara en somnis sí, curiosament. Netejar? Potser, però tot el dia? Igual seu a la saleta pensant en tot i no-res i de tant en tant s’alça per agafar un altre bombó de xocolata, el qual gaudeix deixant que es disolga lentament mentre torna lentament al seu balancí.

La cosa és que no sabrem mai què fa, com en el cas del gat de Shrödinger aquell, perquè el moment que algú és a la casa amb ella, ja no podem saber què fa quan és sola.

Igual podria preguntar-li-ho. Però… No sé si ho saps, però un cop, fa ja molts anys, li vaig preguntar com us havíeu conegut. Entre rialles neguitoses i comentaris tipus, “xe, quina pregunta” o “bé, entonces…” (sí, “entonses”) em va contar la història… Uelo, no vaig entendre res! Recorde quedar-me mirant-me-la i mentre somreia pensar “eeeh… què? però com pot ser que no haja entés res de res???” Va estar prou curiós, si bé poc il·lustratiu.

Au, marxe al llit uelo. Espere que hages tingut un bon dia. Que sàpies que els teus néts et recordem sovint (vas veure com l’any passat es van passar quasibé tots per ací?).

Amb molta estima,

La teua néta, qui et troba a faltar cada dia.